L'onze de setembre de 1714 les tropes de Felip V entraven a Barcelona. S'acabava així la Guerra de Successió. Des d'aquell dia el poble català no ha deixat de lluitar per tal de recuperar les seves llibertats, les seves institucions, la seva cultura, tot. D'altra banda Espanya, com a país colonitzador, no ha deixat d'intentar anihilar-nos per tots els mètodes i tots els mètodes que ha emprat han estat violents. El poble català, però, és tossut. Deia una cançó d'en Serrat, que com a cantant m'agrada, però amb qui no comparteixo opinions polítiques (és clar, és socialista), deia, doncs: "Y de su sangre y su derrota, dia de fiesta nacional" [Por las paredes (mil años hace ...)]. No és gratuït que ho fem. RECORDEM PER NO OBLIDAR. Dos-cents noranta-vuit anys després, el poble català, un milió i mig de catalans, va sortir al carrer, fart de ser vassall, fart de pagar, fart d'humiliacions, FART, FART. Des d'aquell dia Espanya ha utilitzat els mètodes de sempre. No canvien. Llegiu https://twitter.com/Catalanofobia o https://twitter.com/apuntem o https://twitter.com/ensodien